DUBTES LINGÜÍSTICS ESCOLTAR, SENTIR i OIR

Els tres verbs es refereixen a la percepció auditiva, però cada un presenta un matís propi i, per tant, tenen usos diferents en contextos diferents.

A diferencia del castellà, els verbs ESCOLTAR i SENTIR no es poden substituir mútuament. La diferencia entre ells radica en el fet que en la percepció sonora intervinga o no intervinga la voluntat.

Quan usem ESCOLTAR estem denotant que l’acció es fa amb un cert grau d’atenció, mentre que quan usem SENTIR ho fem generalment per a indicar que l’acció s’ha produït inconscientment, sense intenció d’escoltar.

Exemples:

·        Conta-m‘ho tot, que t‘escolte atentament.

·        Fes que escolte el cas una comissió de juristes.

·        El xiquet escoltava la conversa des de darrere la porta.

·        Escolta‘m bé, que no t ‘ho tornaré a dir.

·        Calla ara, que estic escoltant ‘La Traviata ‘.

·        Esmorzant en les ruïnes del castell vam sentir el toc de campanes del poblet.

·        Com que era sorda no va sentir el xiulet del tren que venia.

·        ¿No sents un soroll estrany en 1 ‘ordinador?

Vegem ara els dos verbs combinats:

·        Qui no sent és sord, i qui no escolta és autista.

·        Mire, no estava escoltant, però no he pogut evitar sentir la seua conversa.

·        No és que no em sentira, és que no em volia escoltar.

El verb OIR, que també significa ‘ESCOLTAR atentament’, s’utilitza hui en dia en casos molt concrets, i pràcticament només en l’expressió ‘OIR missa’ i en les interpel·lacions: M’has oït!? / Que no m‘has oït!?

Per exemple, en:

·        No entres ara, que la gent esta oint missa.

·        No et tornes a furgar el nas, ¿ m‘has oït?

RESUMINT: OIR i ESCOLTAR es fan voluntàriament; en canvi, SENTIR es fa involuntàriament.